L’Sterna arriba a l’Àrtic

Vam aterrar a Tromsø a dos quarts de dotze de la nit i el sol encara estava alt en el cel. Quan preguntem ens informen que no es posaria fins a finals d’agost. Mai havíem estat tan amunt en el mapa i en aquesta ocasió es tractava tot just de l’inici.

Ens embarquem en l’Sterna un diumenge i el dilluns al matí deixem anar amarres. La primera part del viatge va consistir en recórrer els fiords noruecs, aquesta espècie de trencaclosques d’illes que es desgrana en l’oceà. En cada un dels petits poblats rebem tota la calor i l’amabilitat de la seva gent. Niels ens va parlar dels seus rens, Ivar dels seus salmons, i André ens va explicar velles històries d’aquesta terra de samis i víkings. Al cap Nord ens va tocar acomiadar-nos del món conegut per endinsar-nos al mar.

El mar de Barents ens va tractar amb inusitada dolçor. Ni tan sols les temperatures es van fer sentir amb massa cruesa. El grup que es va formar no podria haver quallat millor. Tothom col·laborava entusiasta en cadascuna de les tasques, emocionats amb les aventures que ens quedaven per viure.

A l’Illa de l’Ós, la nostra única parada camí de Svalbard, compartim una jornada amb els nou científics residents i deixem una placa commemorativa del nostre pas per allà. Una balena i diversos dofins ens van acompanyar en el camí.

Arribem a Svalbard sobre la tarda del cinquè dia i el sol va sortir d’entre els núvols per rebre’ns. En la nostra primera baixada a terra ens trobem una guineu, una glacera i una vella cabana de caçadors abandonada amb tots els seus estris dins. Les lleis de Svalbard són molt estrictes sobre això: ni una pedra pot ser remoguda del seu lloc. Qualsevol estructura anterior a 1946 és considerada un tros d’història i conservada com a tal.

Barentsburg va ser el nostre primer port d’atracament a les illes. Una ciutat de miners russos que ens va donar una bona idea de la duresa de la vida allà. L’endemà vam posar proa a Longyearbyen, última escala d’aquesta primera etapa. L’anhelat periple àrtic del Sterna havia deixat de ser una idea per convertir-se de sobte en una sòlida realitat.